MANIFEST

Com a conseqüència de les lluites i reivindicacions de la comunitat educativa s’havia aconseguit que l’educació que s’impartia als centres educatius públics assolís cotes d’alta qualitat i prestigi; gràcies, entre altres coses, a la participació de la comunitat educativa,  a la preparació i professionalitat del professorat, als equipaments dels centres públics amb laboratoris, aules especialitzades, tallers, dotacions en TIC. Molts elements ho avalen, com:

·      L’atenció individualitzada a l’alumnat.

·      El tractament de la diversitat, l’existència d’aules d’acollida per a l’alumnat nou.

·      Els projectes estratègics o d’innovació educativa

·      La participació de projectes educatius com el de reutilització de llibres de text o el 1x1cat, els plans entorn…

·      La qualitat i els bons resultats en les diferents proves d’avaluacions externes o similars (selectivitat, premis de batxillerat, jornades científiques i de recerca, jornades de formació i empresa …)

·      L’alta inserció laboral de l’alumnat que cursa cicles en els centres públics.

·      La implantació d’aules d’acollida matinals o després de la jornada lectiva.

A més els centres educatius públics són institucions clau, fonamentals en la cohesió social i lingüística de la ciutat.

Evidentment faltaven coses i calia seguir millorant

Doncs bé, la política de retallades dels governs del PP i de CiU, amb el consentiment per activa o per passiva de la majoria  de grups  parlamentaris, està posant en perill aquells assoliments aconseguits, en educació, sanitat i altres serveis socials.
Als pressupostos del 2011 i 2012 el govern de CiU ha rebaixat uns 4300 milions d’euros dels pressupostos del sector públic:

·      Han tancat quiròfans, CAPs, llits d’hospitals, allarguen llistes d’espera en sanitat.

·      Han negat el PIRMI a famílies i persones necessitades i han reduït les aportacions a la dependència.

·      Apugen el preu del transport públic.

·      S'ha ampliat l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys per a tots els treballadors i, a més, no es cobreixen les baixes ocasionades per aquestes jubilacions.

En el sector educatiu:

·      Han estat reduïts els recursos destinats al funcionament dels centres en un 20% el 2011 i altre tant el 2012.

·      Les aportacions a la reutilització de material i llibres s’han reduït en un 60% respecte al 2008.

·      S’han paralitzat els plans de reformes (RAM) i les  construccions de nous centres (continuem tenint prefabricats)

·      S’han disminuït les aportacions a les escoles bressol o de música de la nostra ciutat.

·      S’han reduït les aportacions a les famílies: en l’acollida matinal, en les beques, en les ajudes de menjador i en les activitats extraescolars…

·      S’ha augmentat el nombre d’hores de classe del professorat amb la consegüent supressió de llocs de treball, que ha afectat el professorat interí i substitut.

·      No es cobreixen les baixes del personal administratiu i de serveis (PAS).

·      L’augment d'horari lectiu per cobrir el creixement anual d'alumnes escolaritzats evitant noves contractacions, amenaça amb provocar la pèrdua d'especialització del professorat, que es veurà forçat a cobrir la docència de matèries alienes a la seva especialitat amb la conseqüent baixada de qualitat educativa  rebuda pels alumnes.

En definitiva, 4 anys després de l’inici d’una  crisi fruit de l’especulació financera i immobiliària, de la qual els treballadors som víctimes, els governs central i autonòmic ens volen fer veure que no hi ha més  alternatives  que la pujada d’impostos a la classe treballadora (pujada de l'IRPF) i retallades socials en sanitat i educació...

Denunciem el sentiment de resignació que es vol inculcar a la ciutadania de Catalunya des de diferents espais i que solament respon a interessos particulars i corporatius per desmantellar l'Estat de benestar aconseguit després d'anys de lluites.

Que no ens insultin: sí que hi ha altres alternatives! Com ara aquestes:

·      La lluita contra el frau fiscal; es calcula en uns 16.000 milions el frau fiscal a Catalunya.

·      Que els rescats als bancs i caixes no els paguem entre tots.

·      Que la pujada d’impostos no es faci sobre l'IRPF al treball, sinó sobre el capital i sobre la SICAV o  inversions de les grans fortunes.

·      Que es faci un control internacional de les transaccions especulatives de capital.

·      Control i retallada dels sous i privilegis dels polítics, equiparant-los amb els dels treballadors d’igual nivell i preparació.

·      Control de la corrupció i descontrol a les administracions públiques.

·      En la UE15 s’inverteix en despesa social el 29% del PIB, a Catalunya solament el

·      17% (el 4’3% en ensenyament, quan la mitjana és del 6%)

Sí que hi ha alternatives a les retallades socials:

Exigim el dret a l’educació pública, equitativa i de qualitat

Per això diem:

·      No a la paralització de les construccions de nous centres educatius o de les reformes (RAM).

·      No a la disminució de  professorat.

·      No a la reducció dels recursos destinats al pressupost de funcionament dels centres  perquè generen seriosos problemes per garantir unes condicions bàsiques de qualitat.

·      No a l’augment de les quotes de les escoles bressol o de música.

·      No a la disminució de beques o ajudes de menjador i d’activitats extraescolars.

·      Manteniment de les ajudes a les acollides matinals als centres.

·      Augment de les beques i les ajudes als estudiants

Per una educació pública DE QUALITAT, NO A les RETALLADES

LA COPE TORNA A LLUITAR