La situació crítica de la sanitat pública és per la creixent privatització de serveis
Segons Carrera i Bernat l’argument de la Generalitat per retallar en Salut ha estat que la Sanitat actual és insostenible
per les arques del Govern amb la crisi actual. No obstant, els
Drs. Carrera i Bernat sostenen que la raó de la situació crítica de la sanitat
és, precisament, per les causes oposades: una gestió de recursos ineficient,
opaca i descoordinada provocada, precisament, per la creixent privatització i
subcontractació de serveis a empreses externes amb interessos econòmics i
polítics.
La sanitat en aquest país es va desenvolupar des de la transició amb la Llei
General de la Sanitat d’Ernest Lluch, on el sistema de gestió de la sanitat es
va redefinir com una caixa de fons comú que pagava les despeses de sanitat i
les gestionava. En alguns casos, on puguessin aparèixer algunes necessitats
específiques, es contemplava la possibilitat de comprar aquests servei subsidiaris
a empreses privades. La compra de serveis privats externs es va situar durant
molts anys al voltant del 15% però, segons la Dra. Carrera, el 2010 la compra, contracte o subcontracta a
empreses privades havia passat a ser del 53% de la despesa sanitària a
Catalunya, després que s’anessin aplicant retallades des de l’any 2000, en
plena bonança econòmica. Aquesta subcontractació a entitats amb ànim o no de
lucre, suposa una despesa en sanitat amagada de la fiscalització dels comptes
públics, i per tant no controlable. A aquest fet s’ha d’afegir un augment en
els preus dels serveis contractats.
Per una altra banda, no s’ha pogut
demostrar que la gestió privada pugui estalviar diners al servei de sanitat
pública ni millorar-lo, al contrari. El Dr. Bernat posa l’embaràs i el part com
a exemple de mala gestió dels recursos per part de la sanitat privada i parteix
de les recomanacions de la OMS per un part natural i no altament medicalitzat,
molt més car i agressiu per la mare. Si es comparen les xifres de parts acabats
en cessàries a la xarxa d’hospitals públics (15%) i privats (54%) es torna a
posar en dubte que la subcontractació de serveis a empreses privades pugui
estalviar despesa sanitària a l’Administració. I per últim, aquesta
privatització de serveis ha portat a una duplicitat de serveis i diagnòstics
per falta de coordinació entre totes les empreses externes que al final hi
participen en el funcionament de la sanitat pública, comportant una despesa
doble en molts processos diagnòstics.
Amb totes aquestes dades, sobre la taula, mostren
el procés de desmantellament de la sanitat pública i la privatització de
serveis que ja porten més d’una dècada produint-se, i fan una crida a la
mobilització per la defensa de la sanitat pública.
Intervenció de la Dra. Marta Carrera, metgessa jubilada de l’Hospital de Bellvitge.
Carrera es va mostrar satisfeta davant l'evolució de la sanitat, encara
que darrerament s’està intentant demostrar que la sanitat no es pot
sostenir.
La sanitat en el nostre país es va desenvolupar des
de la transició amb la llei d’Ernest Lluch, quan es va consolidar com
una sanitat que sortia d’una caixa comuna que gestionava i pagava les
despeses, excepte algunes necessitats específiques que, de forma
subsidiària, es podien comprar a empreses privades. Aquesta compra o
contractes a empreses privades ha passat del 15% al 53% l’any 2010 (uns
10.000 milions d’euros). Això significa que aquesta subgestió amb
entitats privades (amb ànim, o no, de lucre), queda amagada de la
fiscalització dels comptes públics. O dit d’una manera més clara: la
despesa en sanitat deixa de ser controlable. Això també és la
justificació per la qual el lobby del Bou-Rui que ha entrat a la
Generalitat vulgui seguir contractant i augmentant el preu de serveis i
despeses.
En l’àmbit de la sanitat, l’assistència ha de ser
coordinada, i al haver-hi tantes entitats diferents, la coordinació és
molt més difícil. Aquesta gestió s’està consolidant, i s’ha arribat a
consolidar-se a través de la llei que va prorrogar el Sr Trias. S’ha de
tindre en compte també la tendència en augment de sanitat medicalitzada
que s’està produint amb totes les empreses farmacèutiques.
La
manca d’inversió en sanitat en el nostre país -i en Catalunya en
particular- ha fet que el servei se’n resenteixi, no per manca de
diners, sinó per la mala gestió d’aquests diners.
Intervenció del Dr. Roger Bernat, metge , professor i investigador internacional.
El
Dr. va deixar clar que la subcontractació és, en realitat, la manera de
pagar amb diners públics empreses privades amb interessos polítics i
econòmics. Fins fa poc, aquest fet era excusat amb la idea de fer
possible el manteniment de la sanitat pública. Però no s’ha pogut
demostrar que la gestió privada pugui estalviar diners.
Un
exemple clar que posa en evidència aquest fet són el número de cesàries
que es fan a la sanitat pública i privada. La OMS va establir uns
criteris per decidir quins parts havien de ser per cesària, recomanant
que no superessin el 15%. A Espanya, als hospitals públics ja estem per
sobre d’aquest percentatge, i a alguns centres privats s’ha arribat al
54%. La despesa d’un part és sobretot pels professionals; però en el
cas d’un part per cesària, el cost es veu incrementat per la
instrumentalització (la majoria adquirida a empreses estrangeres). Com
podem entendre –senyala el Roger Bernat- que sigui més eficient un
sistema de subcontractació que resulta més car i més perillós per la
mare i el nadó, que un altre que no ho és? Per últim, recomana a les
dones que vagin a l’hospital públic a parir.
Insisteix: “Això
és una estafa!”. Segons fonts de la Generalitat, entre l’any 2000 i
2003 –quan no hi havia cap crisi i eren temps de bonança- hi va haver
una davallada d’inversió en sanitat i
en educació. Com no
s’invertia i no hi havia un increment de recursos, ni de personal, la
sanitat pública estava en dèficit de personal i de material i es
buscaven subcontractes privats. Quan mana CIU, es subcontracta amb uns
consorcis, i quan mana el PSOE es subcontracta amb uns altres. És el
mateix. Això no és una crisi, sinó que és una estafa!.
Torn obert de paraula
- Dra. Carrera: al País Basc en moments de crisi s’estan reduïnt els concerts.
-
Dr. Batet: el País Basc és un exemple clar de que una comunitat pot ser
diferent. Al País Basc hi ha un 15% de mutualistes, i a Catalunya un
25%. Al País Basc, amb menys mutualistes, hi ha menys llistes d’espera
que a Catalunya. El Conseller de Sanitat diu que la classe mitja s’ha
de fer mutualista per descarregar les llistes d’espera; fet que queda
demostrat que no és cert.
- Dra. Carrera: els beneficis del part natural davant del part amb cesària per la dona i el nadó.
- Intervenció dona: quina incidència tenen les empreses farmacèutiques en la sanitat?
-
Dr. Batet: moltíssima. Les mèdico-farmacèutiques són la subcontracta
més gran que hi ha: 1/3 de la despesa mèdica són per les
mèdico-farmacèutiques (aparells de diagnòstic i medicaments). Un
exemple clar del que està passant el podem veure amb el cas d’un
hospital públic de Barcelona conegut per tots: “El Clínic”. L’Hospital
Clínic és públic però portat per una empresa privada, i no pot tenir
dues llistes d’espera (públic i privat), però el Rei va pagar per
entrar ràpidament. El Clínic en realitat són dues empreses: Barna
Clínic i Hospital Clínic, un de privat i un de públic. No és il·legal,
perquè s’ha creat una llei especial. És injust, immoral, perquè
l’edifici és públic i es manté amb els diners de tots. Un exemple clar
d’aquesta immoralitat –recorda el Dr.- és quan hi havia les dues sales:
la general i la dels “distingits”.
A la sanitat i a l’educació
es pot aplicar “El síndrome de la dona apaleada”: la dona es convenç
que no hi ha res a fer. El millor és aguantar, perquè si t’aventures,
és una incògnita. Això és el que passa amb les societats “neoliberals”
(que en realitat és “capitalismo puro i duro”).
Primer s’ha de
perdre la por, no creure-s’ho, buscar aliances, organitzar-se
(discriminar qui t’enganya i qui no), buscar advocats legals. D’aquesta
manera s’entendrà que aquest món no és viable, on uns quants són cada
vegada més rics i acaparen més i la resta són cada vegada més pobres.
Un altre món és possible!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada